Entre la bellesa i la ferida: univers femení, natura i memoria
L’obra d’Ana Karina Lema Astray es caracteritza per una figuració poètica, amb composicions que partixen del món vegetal, però transformades en metàfores visuals.
Ana barreja la pintura amb tècniques tèxtils, collage, ús de tela estampada, cosit, xerocopia… i crea universos visuals que combinen l’oníric, el simbòlic i l’existencial. Les puntades i costures formen part essencial del llenguatge plàstic, com a metàfora de la constància i com una manera de dibuixar cosint i de reinventar l’univers femení.
Encara que visualment delicades i poètiques les obres amaguen una càrrega simbòlica forta. Hi ha dualitat: el bell i el pertorbador, el fràgil i l’opressiu, cossos i mirades que transmeten vulnerabilitat. Personatges femenins habiten els llenços, cossos amb mirades melancòliques projecten certa nostàlgia, semblen rostres desproveïts de personalitat definida, però que irradien sensacions i t’enganxa la seua mirada.
Les seues obres també es familiaritzen amb la naturalesa, jardins, ocells, flors, gàbies, filferros i, així mateix, la natura apareix com un territori on es creuen memòria, emoció i contemplació.
Assumptes com la llibertat, l’opressió, la memòria, la identitat i la vulnerabilitat conformen una invitació a la reflexió. Per a ella, la interpretació de cada obra no és fixa: deixa llibertat a l’espectador. El seu art convida a la introspecció, a revisar les pròpies emocions i conflictes.
Nascuda a Buenos Aires en 1969, cap als 8 anys es va traslladar a Galícia i, després d’estudiar Belles Arts a Salamanca, va ampliar els seus estudis a la UNAM de Mèxic, on cursà el Mestratge en Arts Visuals i allà es va veure influïda per les tradicions artesanals, la cultura popular, el context urbà i les seues contradiccions.
L’any 2000 va fixar la seua residència a València on obtingué el DEA en gravat per la UPV. La seua extensa trajectòria ha sigut reconeguda amb exposicions per diverses ciutats de l’Estat espanyol i de l’estranger, com també diversos premis, a més d’un guardó de la Universitat de l’Havana.